Al cap dels mesos, va arribar la tardo. Amb aquesta arribada tan esperada, el meu cos va canviar de color i es va tornar més rígid. Fins que va arribar el dia que vaig caure. Per sort no em vaig fer gaire mal, però el meu cos no estava en bon estat, em trobava malament. No em podia moure i la gent que anava passejant sovint em trepitjaven.
dilluns, 26 d’octubre del 2015
Arriba la tardor
Vivia tranquil·lament. Penjada dels peus sense fer cap tipus d'esforç. No feia absolutament res, només quan de tant en tant venia una bona ventada, m'agafava ben fort i intentava aguantar i poder seguir gaudint de la vida serena. Era feliç amb les meves companyes, encara que hi havia vegades que les perdia i no les tornava a veure.
Al cap dels mesos, va arribar la tardo. Amb aquesta arribada tan esperada, el meu cos va canviar de color i es va tornar més rígid. Fins que va arribar el dia que vaig caure. Per sort no em vaig fer gaire mal, però el meu cos no estava en bon estat, em trobava malament. No em podia moure i la gent que anava passejant sovint em trepitjaven.
Van passar els dies, i el meu cos empitjorava. Seguia deformat i destrossat. Hi havia parts del meu cos repartides per tot el carrer. Estava acabat. Havia format part de la màgia de la primavera, i la seva amiga tardo havia acabat amb la meva vida. Només néixer la gent m'admirava, gaudien mentre em miraven, però la mateixa que m'havia donat vida, veia com em llençava i em limitava a gaudir del plaer de la vida.
Al cap dels mesos, va arribar la tardo. Amb aquesta arribada tan esperada, el meu cos va canviar de color i es va tornar més rígid. Fins que va arribar el dia que vaig caure. Per sort no em vaig fer gaire mal, però el meu cos no estava en bon estat, em trobava malament. No em podia moure i la gent que anava passejant sovint em trepitjaven.
La llegenda de Sant Jordi
En un petit poble de l'alta muntanya dels Pirineus, vivien uns habitants espantats per un monstre molt terrorífic, una sargantana vermella, poc comuna en el món.
Quan el poble ja es trobava en les últimes i no complia els requisits que li manava el monstre, animals o altres aliments comestibles, l'alcalde va fer una rifa. Qui obtingués el premi, s'oferiria co a menjar a la sargantana.
Curiosament, la rifa la va guanyar en Jordi, l'alcohòlic del poble. A l'endemà, la sargantana es va presentar a la porta de l'auditori com cada setmana. Allà es trobava en Jordi, pràcticament sol, els habitants es trobaven refugiats a les seves cases. La sargantana va agafar en Jordi i se'l va cruspir d'una queixalada. Als segons, el monstre va començar a fer unes ganyotes estranyes, i de sobte les seves vísceres van sortir volant, no quedava completament res de la sargantana. D'aquella explosió va ressorgir un camp d'arròs de les sobres d'aquell animal, el qual va fer incrementar la producció d'aquell poble, i va fer passar de la misèria dels habitants a la riquesa comuna del poble.
Quan el poble ja es trobava en les últimes i no complia els requisits que li manava el monstre, animals o altres aliments comestibles, l'alcalde va fer una rifa. Qui obtingués el premi, s'oferiria co a menjar a la sargantana.
Curiosament, la rifa la va guanyar en Jordi, l'alcohòlic del poble. A l'endemà, la sargantana es va presentar a la porta de l'auditori com cada setmana. Allà es trobava en Jordi, pràcticament sol, els habitants es trobaven refugiats a les seves cases. La sargantana va agafar en Jordi i se'l va cruspir d'una queixalada. Als segons, el monstre va començar a fer unes ganyotes estranyes, i de sobte les seves vísceres van sortir volant, no quedava completament res de la sargantana. D'aquella explosió va ressorgir un camp d'arròs de les sobres d'aquell animal, el qual va fer incrementar la producció d'aquell poble, i va fer passar de la misèria dels habitants a la riquesa comuna del poble.
dilluns, 5 d’octubre del 2015
La meva vida
Em dic Rossend Rius. Sóc bastant tímid i seriòs a la vegada, però també sóc divertit i molt original. Faig handbol al BMGranollers, a l'equip cadet i jugo de central. També faig altres tipus d'esport, ja que m'agrada molt.
De gran vull tenir una vida tranquil·la, un treball estable i una família adequada. Abans d'això he d'estudiar molt per tenir una bona feina, i guanyar prou diners. A mi m'encanta cuinar, quan tinc l'ocasió faig el sopar, només quan el temps m'ho permet, ja que estic molt ocupat amb els entrenaments d'handbol i amb els deures de l'escola.
De tant en tant, m'agrada escriure ja que crec que és una bona forma d'expressar els teus sentiments o les teves opinions.
De gran vull tenir una vida tranquil·la, un treball estable i una família adequada. Abans d'això he d'estudiar molt per tenir una bona feina, i guanyar prou diners. A mi m'encanta cuinar, quan tinc l'ocasió faig el sopar, només quan el temps m'ho permet, ja que estic molt ocupat amb els entrenaments d'handbol i amb els deures de l'escola. De tant en tant, m'agrada escriure ja que crec que és una bona forma d'expressar els teus sentiments o les teves opinions.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)