dijous, 3 de desembre del 2015

Vacances al segle XIX.

Aquest estiu, els meus pares em van comunicar que per primera vegada a la meva vida, no aniríem a l'apartament de la platja, sinó a la casa de pagès dels meus oncles. Vam passar allà dues setmanes, i realment, van superar las meves expectatives. Al principi, quan els meus pares ens ho van proposar, ni me germana ni jo hi estàvem d'acord amb l'opinió dels pares. Ells volien que en aquest temps que passéssim allà, ens donéssim compte de el que realment és necessari a la vida, ja que aquella casa no comptava ni amb connexió a internet, ni cobertura, ni telèfons. Estaríem aïllats del món durant dues setmanes, sense parlar amb els amics, sense tenir notícies de l'exterior, sense res; una bogeria. Però tant me germana com jo, vam reflexionar i ens vam adonar que no ens aniria malament passar aquests dies així.
Un cop pressa aquesta decisió i arribada la data del 21 de juliol, vam fer les maletes i vam emprendre el camí cap a la granja dels meus oncles, A la maleta no hi havia cap aparell electrònic, simplement algunes mudes velles i també portava algun llibre per passar el rato. Només arribar, a la porta, ens esperava en Carles, el meu oncle. Al seu costat estaven la Maria i en Marc, els meus cosins, els quals feia molt de temps que no ens veiem. Vam aparcar el cotxe, i vam descargar les maletes. Ens van ajudar a portar-les a les habitacions i ens van ensenyar la masia tan per dins com per fora.
Era una casa enorme, de unes 120 hectàrees, contant els camps d'agricultura que hi havia. A la cuina s'hi trobava la meva tieta Neus, estava fent el dinar. Ella és una cuinera de primera, així que ja s'havia que pel menjar no em tenia que preocupar, que no patiria. Un cop vistes totes les instal·lacions de la masia, l'endemà començarien les feines de treball al camp, cultivar, munyir les vaques, donar de menjar als animals, etc...
Recordo aquella setmana, com si fos una pel·lícula. Recordo tots els treballs agrícoles que vaig fer, les nits al graner cantant cançons a la vora del foc amb els meus cosins i la meva germana, però sobretot el que recordo millor és l'apreci que vaig agafar als animalets d'aquella granja. Recordo als porquets, uns animalons molt misteriosos i magnífics; les ovelles, molt agradables i estimades; i molts més. Pels matins treballàvem al camp, per les tardes jugàvem amb el que se'ns ocorria, i per les nits, com ja he dit, anàvem al graner i cantàvem cançons o explicàvem historietes o llegiem poemes a la vora del foc.
En conclusió, recordo unes vacances inoblidables. Per tots els moments viscuts, pagaria per repetir-les. Encara que al principi no estava il·lusionat per fer-les, ara estic intrigat per poder-hi tornar l'any vinent. En aquestes vacances em vaig aïllar del món exterior i vaig viure la naturalesa del camp, cosa que a la ciutat o a la costa no puc disfrutar. Tan jo com me germana estem desitjant tornar-hi.