dilluns, 25 d’abril del 2016

Programa electoral

Sóc Rossend Rius, cap de llista del partit polític independentista de la ciutat vallesana de Granollers. A més a més, clar candidat a l'alcaldia d'aquest municipi del Vallès Oriental.
El meu partit i jo ens comprometem a reorientar aquest gran poble cap a un millor futur ple de riquesa social, econòmica i, sobretot, cultural. Intentarem treure aquest poble de la mala gestió antigament realitzada amb l'anterior alcalde, que va deixar el nostre municipi amb una mala imatge social. Per això, el nostre partit polític es caracteritzà per la transparència ja que no tolerarem cap tipus de corrupció ni de beneficis cap a algun membre del nostre partit.
Els nostres principals objectius són
- Millorarem el transport públic, tan el bus urbà com el tren municipal.
- Construirem un nou hospital més gran que permetrà una millora a la sanitat pública.
- Renovarem les piscines municipals per tal que la població hi acudeixi més.
- Destruirem l'antiga Porxada i construirem un nou identificatiu de la ciutat que interpreti una imatge més nova i moderna respecte a la que s'hi troba ara.
El meu partit es compromet a realitzar tots aquest requisits ja que les nostres intencións són buscar un futur millor per aquesta gran ciutat.

L'aparell hipnotitzador

Hi havia una vegada un pastor al qual li encantava tocar instruments musicals, en particular la flauta de bec. Ell als matins, quan es llevava, esmorçava i agafava les seves ovelles i el gos i se'n anava a pastorar-les al camp. Mentre estaven per la muntanya, ell agafava i seia enmig d'un turó i es posava a tocar la seva flauta. Tocava una melodia que feia encantar el ramat.
Un dia qualsevol, el pastor va anar amb les ovelles al camp com cada dia. Mentre es disposava a la seva rutina de tocar la flauta, se li va aparèixer un aparell quadrat, el qual ell mai havia vist. En aquella caixa,  apareixien imatges mogudes, semblants a vídeos. El flautista es va quedar empanat mirant aquella cosa estranya, semblant a un invent extraterrestre, i va dir:
- Què és aquesta caixa quadrada que em parla? - preguntava el pastor a les ovelles.
-Bee, bee - responia el ramat.
De sobte, va tirar la flauta i el seu cos va començar a adoptar formes estranyes. A l'instant, el pastor ja havia desaparegut i d'ell només quedava una simple ovella que a partir d'ara formaria part d'una més del ramat. Gràcies a aquella misteriosa caixa que reproduïa imatges hipnotitzadores.